L’origen del Budisme Social comença en temps de Buda Sok Ga Mo Ni.
Les transcripcions dels ensenyaments de Buda (pali: suttes; sànscrit: sutres) posen de manifest com interactuava amb persones de tots els nivells de la societat – des de treballadors a membres de la reialesa- oferint una guia sàvia i compassiva a praderies, cims de muntanyes, parcs, cases particulars i palaus.
Tots aquests ensenyaments es presenten en forma de converses entre Buda i els Seus deixebles (monjos i estudiants laics), i gent que vivia als pobles i les ciutats que va visitar. Gairebé sempre comencen amb una pregunta sorgida de les experiències de la vida quotidiana, que a alguna de les persones que varen tenir l’enorme sort de trobar-lo, li feia Buda. Per tant, ja des del principi, el budisme ha estat socialment compromès.
Actualment, els ensenyaments i la pràctica de la Matriarca Suprema Ji Kwang Dae Poep Sa Nim de la Denominació Yun Hwa del Budisme Social Mundial, il·lustren profundament i àmpliament el Budisme Social.
El Budisme Social és omniscient i la forma de budisme que més abasta, incloent ensenyaments i pràctiques de les tradicions Theravada, Mahayana, Vajrayana i Zen. Com en altres formes de budisme, el Budisme Social, a través dels ensenyaments de Buda (Veritat, absolut), l’estudi dels suttes o sutres, la pràctica de la meditació i l’ensenyament formal de koans (coreà: kongan; xinès: gongan) reuneix monjos, monges i persones laiques.
En el Budisme Social s’ha de conèixer i respectar profundament tant el Dharma ensenyat per Buda, com els preceptes ètics (Vinaya) que mantenen alerta la comunitat budista (Sangha). Però també han d’honrar-se els costums i els comportaments adequats de cada lloc i època.
Per tant, el primer i més important que ensenya el Budisme Social és com viure una vida correcta tots i cadascun dels dies, la qual cosa significa ser, a cada instant, exemple del que és una ment correcta.
El que distingeix el Budisme Social de les altres formes de budisme és la seva doctrina directa, pura i que ho inclou tot, que el permet improvisar fluidament a partir dels models de comportament i les dinàmiques de la vida contemporània, alhora que guia amb fermesa pel camí de Buda.
Algunes tradicions es veuen fortament lligades a unes normes culturals específiques i tancades en dogmes i paradigmes inamovibles, als quals porten segles rígidament adherits. Però el Budisme Social té la flexibilitat suficient, i més, per donar resposta a totes les ments tal com són pel seu karma individual, sense apartar-se mai del Dharma original de Buda Sok Ga Mo Ni.
Malgrat que la intenció de Buda Sok Ga Mo Ni era ensenyar Budisme Social, va haver d’adaptar-se a la gent de l’època i a la qualitat dels seus pensaments i disposició mental. Les seves ideologies i conceptes, van obligar Buda Sok Ga Mo Ni a prioritzar l’aspecte ascètic i estricte de la pràctica i dels ensenyaments.
Buda Sok Ga Mo Ni va apreciar i va agrair profundament el fet que un dels Seus estudiants laics, Vimalakirti, ensenyés una forma de Budisme Social, i fins i tot li va enviar al Bodisatva Moon Soo (Manjusri), el Bodisatva del Coneixement i de la Saviesa, perquè l’assistís. Però ni tan sols Vimalakirti va poder desenvolupar el Budisme Social en tota la seva extensió, perquè la ment de la gent estava més inclinada cap a la pràctica ascètica.
El Budisme Social és l’únic a proporcionar la saviesa de la vida de cada dia per fer la funció i complir amb les obligacions correctes d’un ésser humà, alhora que també ofereix els mitjans per assolir la il·luminació. Sense haver d’anar a les muntanyes i viure apartat de la societat, permet viure amb els altres, ser capaç de veure’s amb claredat i reflexionar correctament sobre un mateix.
Permet arribar als més alts nivells d’assoliment espiritual, estant completament dins del món social, conreant relacions sinceres i clares. El Budisme Social realment no té límits. La Matriarca Suprema Ji Kwang Dae Poep Sa Nim és reconeguda per molts com a una dels pocs mestres, des de Buda Sok Ga Mo Ni, que s’ha atrevit a ensenyar i a demostrar el que és el Budisme Social, sent-ne un exemple viu.