Foto Buda

Barcelona Yun Hwa Dharma Sah

Carrer Copèrnic 52, 1er
08021 Barcelona

Telèfon de Barcelona Yun Hwa Dharma Sah facebook de Lotus Buddhist Monastery

Español
Barcelona YHDS Retirs Meditació Budisme Social Ji Kwang DPSN Esdeveniments Altres

Historia

El Budisme Social és el Dharma (Ensenyament) de la saviesa per a la vida quotidiana i el vehicle per il·luminar-se. No està ni per sobre ni per sota dels éssers que senten, està en i amb nosaltres, tot eliminant la ignorància perquè puguem realitzar i difondre hàbilment el regne de l'emancipació.


L'origen del Budisme Social comença en temps de Buda Sok Ga Mo Ni. Les transcripcions dels ensenyaments de Buda (pali: suttas; sànscrit: sutras) posen de manifest com interactuava amb persones de tots els nivells de la societat - des de treballadors a membres de la reialesa - oferint una guia sàvia i compassiva en prades, cims de muntanyes, parcs, cases particulars i palaus.

Tots aquests ensenyaments es presenten en forma de converses entre Buda i els seus deixebles (monjos i estudiants laics), i gent que vivia als pobles i les ciutats que va visitar. Gairebé sempre comencen amb un pregunta sorgida de les experiències de la vida quotidiana que algun dels que van tenir l'enorme sort de trobar-lo li feia a Buda. Per tant, ja des del principi, el budisme ha estat socialment compromès.

Actualment els ensenyaments i la pràctiques de la Matriarca Suprema Ji Kwang Dae Poep Sa Nim de la Denominació Yun Hwa del Budisme Social Mundial il·lustren profunda i àmpliament el Budisme Social.

El Budisme Social és omniscient i la forma de Budisme que més abasta, incloent-hi ensenyaments i pràctiques de les tradicions Theravada, Mahayana, Vajrayana i Zen. Com en altres formes de Budisme, el Budisme Social, a través dels ensenyaments de Buda (l'Absolut, la Veritat), l'estudi dels suttas o sutras, la pràctica de la meditació i l'ensenyament formal de koans (coreà: kongan; xinès: gongan) reuneix monjos, monges i persones laiques.

En el Budisme Social s'ha de conèixer i respectar profundament tant el Dharma ensenyat per Buda, com els preceptes ètics (Vinaya) que mantenen alerta la comunitat budista (Sangha). Però també s'han d'honrar els costums i els comportaments adequats de cada lloc i època. Per tant, el primer i més important que ensenya el Budisme Social és com viure una vida correcta tots i cada un dels dies, i el que això significa, ser a cada moment exemple del que és una ment correcta.

El que distingeix el Budisme Social de les altres formes de budisme és la seva doctrina directa, pura i que ho inclou tot, que li permet improvisar fluidament a partir dels models de comportament i les dinàmiques de la vida contemporània, alhora que guia amb fermesa pel camí de Buda. Algunes tradicions es veuen fortament lligades a unes normes culturals específiques i tancades en dogmes i paradigmes inamovibles als que porten segles rígidament adherides. Però el Budisme Social té la flexibilitat suficient, i més, per donar una resposta a totes les ments tal com són pel seu karma individual, sense apartar-se mai del Dharma original de Buda Sok Ga Mo Ni.

Tot i que la intenció de Buda Sok Ga Mo Ni era ensenyar Budisme Social, es va haver d'adaptar a la gent de l'època i a la qualitat dels seus pensaments i disposició mental. Les seves ideologies i els seus conceptes van obligar Buda Sok Ga Mo Ni a prioritzar l'aspecte ascètic i estricte de la pràctica i dels ensenyaments.

Buda Sok Ga Mo Ni va apreciar i agrair profundament el fet que un dels seus estudiants laics, Vimalakirti, ensenyés una forma de Budisme Social i, fins i tot, li va enviar el Bodisatva Moon Soo (Manjusri), el Bodissatva del Coneixement i de la Saviesa, per que l'assistís. Però ni tan sols Vimalakirti va poder desenvolupar el Budisme Social en tota la seva extensió perquè la ment de la gent estava més inclinada cap a la pràctica ascètica.

El Budisme Social és únic a proporcionar la saviesa de la vida de cada dia per fer la funció i complir amb les obligacions correctes d'un ésser humà, alhora que també ofereix els mitjans per assolir la il·luminació. Sense haver d'anar a les muntanyes i viure apartat de la societat, permet conviure amb els altres i ser capaç de veure amb claredat i de reflexionar correctament sobre un mateix. Permet arribar als més alts nivells d'assoliment espiritual tot i estar completament dins el món social, i cultivar relacions sinceres i clares. El Budisme Social realment no té límits.

La Matriarca Suprema Ji Kwang Dae Poep Sa Nim està reconeguda per molts com un dels pocs mestres, des de Buda Sok Ga Mo Ni, que s'ha atrevit a ensenyar i a demostrar el que és el Budisme Social, i n'és un exemple viu d'aquest.

Amplia anchura texto